Jardí francés. De Villon a Rimbaud conté poemes de vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del gust, el qual s´ha deixat convéncer de vegades per la singularitat, l´extravagáncia o la diversió, i tots els poemes els he traduït perqué m´agradaven, per un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel a la poesia, que és el que compta: en la traducció d´un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l´original, és cert, peró un poema. Aquest propósit és desesperant, perqué molt rarament s´arriba on es volia arribar, peró la humilitat que el traductor necessita no faria res de bo sense l´ambició. Ja sabem el que passará quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval, sabem que sempre quedarem lluny d´ells, peró hem d´intentar quedar-hi el menys possible.