Un poemari que s´adscriu al tópic de la peregrinatio vitae (el viatge de la vida), que, en aquest cas, es desenvolupa des de la Tárraco on "va tenir la infáncia el seu final de trajecte" fins a Tijuana, el lloc que representa "el final del trajecte". El poemari fa referéncia a altres finals, als petits finals de moltes coses, la qual cosa li confereix un marcat to elegíac. Destaquen la riquesa d´imatges, el vers lliure i l´abséncia de puntuació en algunes composicions. El mateix Elijas s´hi ha referit com "una poesia amb certa tendéncia al fet metapoétic sense perdre l´arrel dels peus al terra".
