«Sóc rápida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva ávia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d´una família on el que no anava prou rápid era tard o d´hora exterminat (més d´hora que tard, com comprendreu, perqué a casa el que es podia fer avui no es deixava per demá). I, si no era exterminat, s´autoexterminava».La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d´una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d´un cirurgiá d´una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Rápids i els Lents.La dona veloÇ és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d´ámbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».
