Per a Gibraltar, el 4 d´agost de 1704 no sols va marcar un procés de canvi de sobirania, sinó també un profund capgirament demográfic. Arran de l´ocupació del penyal a mans de forces angloneerlandeses partidáries de l´arxiduc Carles d´Austria en la guerra de Successió, els seus habitants van fugir en massa de la ciutat. El buit deixat va ser suplert, al llarg dels segles XVIII i XIX, per gent arribada de molts racons: de la metrópoli británica a la veïna Andalusia, passant per genovesos, jueus sefardites de l´altra banda de l´estret, portuguesos, maltesos i també menorquins. Amb el tractat d´Utrecht del 1713, tant Gibraltar com Menorca van passar a l´órbita de Londres, i aixó va propiciar un intens contacte militar, comercial i poblacional entre les dues places mediterránies fins que l´illa va tornar a la sobirania espanyola, el 1802. Molts menorquins, especialment de la zona del port de Maó, van fer cap a Gibraltar i van contribuir a desenvolupar l´actual societat yanita. Una aportació que aquest estudi, partint de la recerca i el buidatge aprofundit d´arxius locals i de la bibliografia existent, vol ajudar a fer conéixer i, sobretot, a reconéixer.