La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. Es una vivéncia de l´ánima, una experiéncia per la qual podem passar. L´ésser humá no és tan sols l´animal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distáncia, s´allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi;senzillament perqué en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitária. Es una apologia de la soledat, d´aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
