Compadir-se és posar-se en la pell de l´altre, patir amb el seu patiment, peró aixó no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d´aquell moment. En aquest punt, té molta relleváncia la sensibilitat, la visió, l´audició, el que captem de l´altre, peró la representació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.
