"Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Aixó és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d´aquest llibre. Des de la seva primera página, datada un ja remot dissabte d´agost de l´any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m´asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d´una autobiografia. Trobar-lai trobar-me a mi mateix pel camíha estat un llarg procés ple d´interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans. Tot el que s´ha de saber de mi, l´autor d´aquestes págines, s´anirá descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s´hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benévols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser. De nom, em podeu dir David." Els homes i els dies recull l´obra literária de David Vilaseca amb dues novel·les d´una subjectivitat radical i ferotge: L´aprenentatge de la soledat i la póstuma El nen ferit.
