L´autor aplica procediments experimentals d´avantguarda -ruptura d´hemistiquis, esglaonament del vers, alternanÇa de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents- en una época en que es tendeix a la recuperació dels motius clássics i dels topoi tradicionals.L´itinerari del procés amorós -invitació, festeig, consecució del goig, comiat-, es descriu en un ventall de formes i géneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin´amors. Com en els canÇoners dels antics trobadors la identitat de l´estimada s´oculta sota el terme amiga.L´escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia -Tan fina és Ella que em dicta el vers- on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l´amor que m´ha donat l´amiga [...] visca l´amor: / la volia i l´he pres.
