La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anys d´internament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en el seu procés de tornada al món real. Per aix., per recomanació del seu psiquiatre -a qui odia- i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les seves línies, carregades d´ironia i d´obsessions, descobrirem quina és la hist.ria de la Irene i què és el que l´ha duta a trencar-se. O, com diu ella, a apartar-se del món. Anna Maria Villalonga ens presenta un joc metaliterari a estones dolç i, en altres moments, d´una acidesa que ens fa estremir. Una obra que fa visible una malaltia mental que es mostra sense pudor i sense estigmatitzar-la, fins i tot amb ajuda de la ironia.
