Josep Dalmau ha estat, i encara és, un sacerdot irrepetible i un personatge absolutament lliure. Un capellá que ha intervingut en política, que ha criticat obertament l´autoritarisme de l´Església oficial, que ha topat de manera sovintejada amb els bisbes, que ha defensat les posicions alternatives de les comunitats de base, que ha practicat des de sempre l´ecumenisme religiós, que va participar activament en el debat d´acostament entre cristians i marxistes en la década dels seixanta, i que ha estat processat i condemnat diverses vegades per problemes civicopastorals. Des de fa més de cinquanta anys és rector de Gallifa, on ha creat el santuari de la Mare de Déu de l´Ecologia.Amb un estil ágil i amé, aquest primer volum de les seves memóries evoca, amb una pila d´anécdotes, el temps d´infantesa i joventut de Josep Dalmau, els anys de formació i les primeres actuacions polémiques com a sacerdot. El volum es tanca amb la famosa manifestació de capellans contra la tortura, a Barcelona, l´any 1969.
