Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la hist.ria de la poesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraula modernité, inaugura una manera d´entendre, d´escriure i, fins i tot, de llegir la poesia, en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan el llibre es va publicar, l´any 1857, va ser condemnat judicialment i censurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre a la condemna refent el llibre, afegint-hi uns poemes extraordinaris i tornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació de classicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual i continguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, per. Baudelaire, amb una voluntat artística obsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesa perdurable. En commemoració del segon centenari del naixement de Charles Baudelaire (1821-1867), el poeta Pere Rovira presenta una traducció esplèndida de Les flors del mal impregnada d´esperit baudelairià, intensament propera a la forma i al fons del text francès. Les flors del mal s´ha publicat sovint incloent-hi seccions que deformen l´obra. Aquesta nova versió catalana respecta estrictament les indicacions de Baudelaire pel que fa a l´organització i al contingut del llibre. També restitueix al seu lloc original els poemes prohibits pels tribunals. Pere Rovira ha traduït també El meu cor despullat, els escrits íntims de Baudelaire.
