"Veus al ras" és la história d´un home que cada setmana apareix davant d´una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no tornar-hi mai més, i ara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s´expressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú. I és la história d´una dona que escriu tot alló que no diu l´home mut, el qui s´atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella s´obstina a recompondre´n la vida a través dels retalls que en coneix: la infáncia explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta grácia i s´han ulcerat, l´oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents peró també dels absents... "Veus al ras" és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com un nus de paraules que s´estreny cada vegada més. Un text excepcional, beckettiá, podríem dir sense abús, si no fos que és una obra de Sebastiá Perelló.
