El cos de l´Álex està encongit davant de la pantalla. El rostre se li ha convertit en una màscara d´ulls envermellits que li couen de l´estona que fa que no parpelleja. Està al·lucinat i, sobretot, penedit d´haver-se colat en aquella pàgina web. Se li regira la panxa i té unes basques que amb prou feines aconsegueix reprimir. Mai de la vida s´hauria imaginat les atroces imatges que se succeeixen davant dels seus ulls, recloses a la pantalla de l´ordinador i sota un so de fons d´uns sorolls inhumans que gairebé retorcen els petits altaveus de l´equip. De sobte, una apagada de llum deixa la casa en la foscor...