La Palmira es queixa que té nom de iaia! Els seus pares han triat els noms de les ciutats que més els agraden: Viena per a la filla gran, i Palmira per a la petita. La Viena sempre diu: «Pitjor hauria estat que els papes s´haguessin enamorat de Pontevedra o Paléncia!». Deixant de banda que suportar la seva germana és un martiri i que fa segles que no es parla amb el Sergi Camps, la Palmira és feliÇ. Peró tot canvia quan una altra Palmira -una nena que viu en un campament de refugiats després d´haver-se escapat de la guerra de Síria- entra a la seva vida i, a partir d´aleshores, la revolució está servida!