Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.«La vida de les dones era molt esclava aquí dalt. Hi havia dones que no ho aguantaven, que no podien més. Es rebel·laven contra l´home. No, això mai. Dona aixecada, dona perduda. Pobre home, pobra casa, pobres tots. Quin món d´ànimes perdudes. Pobra mare». Una dona en crisi s´instal·la en una casa a les muntanyes amb l´esperança de poder refer-se escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s´ajuden, i així serà acollida per una família després d´una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d´escoltar i d´explicar, l´empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l´escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d´amor a la vida en les valls altes del Pirineu. La novel·la més intimista de Iolanda Batallé, un gran salt literari de l´autora.
