L´obra poètica d´Albert Mestres es distingeix, d´una banda, per la singularitat de la seva veu poètica i la franquesa de la seva dicció, i, de l´altra, per l´organicitat i la compacitat del seus llibres. Aquesta vegada, la proposta d´Albert Mestres és un conjunt d´elegies volgudament prosaiques que neixen de les vivències d´un home de seixanta anys durant el confinament. La suma d´aquestes vivències, trenades amb els fils tibants que enllacen el dia a dia, proposa als lectors un tapís que és alhora ric i despullat, i que culmina amb aquest colofó: dia onze de gener avui faig seixanta-un anys i la nit a l´hospital mon pare dorm tranquil això s´acaba
