Tot seguint la pista d´una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d´un vaixell d´una banda de malfactors traficants d´opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capitá Haddock, aleshores fet un patétic esclau per la seva addició a l´alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perqué aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capitá es fará efectiva al llarg de la seva forÇada travessia del desert El 10 de maig de l´any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bélgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l´or negre. El desastre bélic s´estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d´allí van cap a l´Auvergne, a casa d´uns amics, a l´expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brusselles, i un cop allí, Hergé s´assabenta que Le Vingtiéme Siécle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtiéme també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir periódic llavors controlat per l´invasor amb la tasca de crear un suplement infantil a l´estil de Le Petit Vingtiéme. El 17 d´octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 págines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Peró les restriccions de paper li anirien robant págines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d´or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrá doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconéixer que en veure´s obligat a fer aquestes tires diáries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la página, sinó que ara calia retenir-li l´atenció al final de cada línia, prácticament a cada moment. L´obra es va publicar com un volum, l´any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
