Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d´un exili que s´havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l´autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l´experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d´una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» com podem llegir en el subtítol de l´obra surt a llum cinquanta anys després que la censura l´hagués interceptada.
