La història tragicòmica de vuit dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes. Aquesta és la història d´Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d´un grapat de dictadors africans. Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d´excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d´Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l´Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat. Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l´extravagància és inseparable de l´espant. Els seus súbdits van conèixer tot l´espectre dels horrors. Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l´existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.
