El cinema de Pere Portabella és indissociable de l´art i de la política. Són disciplines que es conjuguen i retroalimenten des d´una actitud comuna: impugnar les normes, les socials però també les estètiques. Aquest és justament el títol d´un volum que reuneix desenes de textos escrits per l´autor durant seixanta anys, des dels seus inicis com a productor fins a l´actualitat. Inclouen articles en diaris i revistes, presentacions dels seus films, pròlegs de llibres i catàlegs d´exposicions, conferències, així com algunes de les seves intervencions com a senador o diputat durant les primeres legislatures de la democràcia. Igual que el cineasta s´ha preocupat per preservar la seva obra per garantir-ne la difusión pública, ara és l´hora dels seus escrits. En l´edició prologada i anotada per Esteve Riambau, els textos s´articulen en tres grans blocs: l´oposició al franquisme, els primers anys de la democràcia i el retorn al cinema a partir de Pont de Varsòvia, sense oblidar una especial atenció vers el paper de la cultura a Europa. Sense mai separar l´art i la política del cinema, sorgeixen sinergies i confrontacions que ofereixen un retrat molt fidedigne del pensament de Portabella, a la vegada sustentat sobre interaccions amb personatges tan il·lustres com Luis Buñuel, Josep Tarradellas, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Carles Santos.
