La Batllia de Miravet era un senyoriu de l´Orde de l´Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l´Aragó. Va ser una zona estratègica i d´importants transformacions al llarg dels segles xvii i xviii. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s´ha establert l´evolució demogràfica d´aquest espai, mai estudiat des d´aquest format. L´estudi socioeconòmic s´ha centrat en les fonts procedents de l´Orde, per mostrar l´evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l´evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles xvii i xviii, amb un 1600 inestable, marcat per l´expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle xviii seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L´evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l´alça de l´agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d´arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle xix marcant la fi del règim senyorial.
