L´anàlisi de les tres novel·les de Sebastià Juan Arbó (Entre la tierra y el mar, La tempestad i La masia) no és sinó un estudi de relació que presenta mostres de gradació, tant en fets com en personatges;estructura, d´altra banda, que permet observar connexió, continuïtat, evolució, progressió i regressió en tot aquest segon cicle de novel·les de l´Ebre. L´espai del cicle presenta el contrast entre el tarannà dels habitants del lloc i sovint el conflicte. Els fets, en general, es desenvolupen en un espai molt particular, en l´espai d´Arbó, en les seues Terres de l´Ebre, sobretot, a Sant Carles de la Ràpita, on va nàixer;a la ribera on es mou la pagesia, on hi ha l´horta i el conreu de l´arròs, on s´ubica la masia vora l´Encanyissada;i la mar dels Alfacs, que balla, a vegades, lenta i adormida, i altres, tan brava i violenta com tempestuosa, on dibuixarà la tragèdia en molts capítols i en molts dels personatges. Arbó immortalitza, a partir de la seua influència russa, encapçalada per Dostoievski, la visió agra i desesperada d´un espai molt concret. I ho fa a través d´uns personatges deprimits, amb importants canvis de conducta;amarats d´angoixa, de sentimentalisme, de desassossec, de desesperació i de fatalisme. Al mateix temps, a través de la nostàlgia, del neguit i, sobretot, de la mort, després de situacions límit, contrasta l´evolució psicològica dels seus personatges tant emocionalment com física en l´espai que ocupen.
