El zelador d´Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d´Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d´onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d´un acurat retrat de l´assassí, l´autor fa una aproximació a la seva pr.pia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes. Toni Soler té el gran do de l´eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l´ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta hist.ria, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l´eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.
