«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l´àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t´engalto». Montserrat Roig és un dels pals de paller de qualsevol hist.ria del feminisme català. S´ha parlat a bastament i amb prou justícia de la seva ploma tan ben esmolada en l´assaig i la columna periodística, i se n´han fet antologies des d´altres perspectives, per. fins ara no s´havien agrupat posant el focus en el seu pensament feminista. Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes d´esquerres, lluminosa quan ens parla de les seves col·legues escriptores i de l´eterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltes coses a dir-nos d´una lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe d´afluixar en un futur pròxim.