Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l´explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos all. senzill, sinó la complexitat a la qual s´arriba després d´un recorregut. I a les Terres de l´Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l´arrogància de pensar-se important. Així, aquest fot.graf ha decidit obviar el color per no morir d´excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest àlbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l´escenari sense animació no tingués valor.
