Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació és una proposta alhora ambiciosa i realista per a superar les desigualtats clamoroses en drets i espais d ús lingüístics al País Valencià. Proposa anar més enllà dels dos enfocaments principals amb què s ha abordat la situació de la llengua: d una banda, les reflexions teòriques, amb aportacions interessants, però amb poques concrecions pràctiques i programàtiques, i de l altra, un programa polític difús, centrat en l ensenyament i en la promoció i el voluntarisme com a mètodes. Constata, així mateix, el fracàs de la Llei d ús i ensenyament del valencià, que ha permès greus retrocessos en el coneixement i l ús i que s ha revelat inútil per a arribar a una mínima normalitat, fins i tot en l únic àmbit que la llei regula, l educatiu. Enfront d això, els autors propugnen un model basat en la igualtat lingüística com a concepte clau: en el mètode i en els objectius que cal assolir en un termini curt i mitjà, amb equiparació en ús i drets efectius, seguint el camí de dues lleis rellevants, la de política lingüística de Catalunya i la d igualtat de persones LGTBI recentment aprovada per les Corts Valencianes. Aquest model no naix del buit: es basa en l experiència reeixida a la Universitat de València, que ha aconseguit pràcticament duplicar la docència en valencià en només set anys. En la seua línia pràctica i programàtica, el llibre conté una proposta de llei d igualtat lingüística i de reglament municipal.