Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes mem.ries d´infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d´entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d´una anècdota personal un símbol universal. La intenció d´aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona;també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d´on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
