Qui se´n recorda, avui, de la Sara Amat Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d´estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparéixer i no se n´ha sabut mai més res. L´únic, una notícia l´endemá al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se´n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d´aquesta história. Perqué aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparéixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s´hi va amagar gaires dies, peró de vegades la memória d´alguns fets abraÇa tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distáncia dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d´uns fets inoblidables, uns dies de la vida d´un poble a l´estiu, d´un nen obedient i enamoradís i d´una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d´un gran talent literari i descobriran una história que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
