Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de l´aigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on s´assequen sota un sol massa proper. Vida que comença i uns cossos que es buiden com si n´hagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com c.dols, pell que crema... tot alhora;un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueol.gic d´una nostàlgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol. Júlia Francino Rodríguez (Terrassa, 1978) és un espècimen de tardor. Potser és per aix. que la poesia li arriba tard i cruix com la fulla seca. Graduada en Cinema i Audiovisuals, la narrativa la troba quasi sempre de la mà de les imatges. Aviat es decanta pel món de l´animació i, gràcies a una beca, viatja a Vancouver per especialitzar-s´hi. D´ençà que torna a Barcelona s´hi dedica de ple com a cofundadora de l´Estudi Bicoté i docent i coordinadora del Departament d´Animació i Efectes Visuals a l´ESCAC. Descobreix les possibilitats de la poesia i les de la dansa contemporània quasi a la vegada, i s´atrevirà finalment a fer ballar les paraules en el seu primer poemari, Els excedents, Premi de Poesia Ventura Ametller 2020.
