Cap escriptor català no ha retratat mai com Ruyra les pors, els desitjos, els malsons, ni ha donat tanta força a les mirades: el llambrec fugaç i decisiu de l´enamorament;l´esguard colpidor de la pobresa;la mirada d´espant que els gironins adrecen al cel quan s´acosta la fi del món;els ulls penetrants d´en Jeroni Baltrons, que li permeten desemmascarar les interioritats més pregones de les ànimes humanes;i, naturalment, en el relat que dóna nom al llibre, la il·lusió de l´aventura que compartim amb en Ramon, en Lluís i en Xaneta quan munten una parada per caçar ocells al cor de la nit i han de plantar cara al despietat Llambregues. Per aix., i per moltes coses més que hi descobrireu, La parada continua sent un dels llibres cabdals de la tradició narrativa catalana.
