La suggestió, la subtilitat, l´emoció tàcita, el misteri, la tendresa, l´encís per les menuderies, la sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge... No hi ha prou mots per expressar l´excelsitud de la poesia xinesa. Com deixà escrit Marià Manent en el pr.leg a L´aire daurat, «la lírica xinesa revela, al fons de les seves peculiaritats pr.pies, la unitat bàsica de l´esperit humà. S´hi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primera matèria a l´alquímia poètica». I tenia tota la raó, com podreu comprovar quan obriu aquest llibre disposats a deixar-vos endur per la bellesa de les coses senzilles.
