Els protagonistes de Contes no són herois, tampoc antiherois (res mes fàcil de construir que un antiheroi), més aviat són «homes sense atributs», persones perplexes, passivament actives, que sempre se´ns presenten en situacions quotidianes, que no es posen mai amb ningú i que, aparentment, només aspiren que se les deixi viure en pau. Per. si hi ha alguna cosa que Josep Font sap fer bé és demostrar-nos fins a quin punt se li pot complicar la vida a un simple ciutadà, encara que sigui tan pacífic i tan poc amant de l´acció como ho són la majoria dels seus protagonistes. Amb un llenguatge directe i col·loquial, sense floritures literàries i amb un afinat sentit de l´humor, Font ens atrapa des del primer moment en tots i cada un dels seus relats. El que sovint comença amb un to lleuger, com si d´una ocurrència divertida es tractés, a vegades quasi com un acudit, es va tensant i tensant fins a l´exasperació, i al final el protagonista ?i amb ell el lector que, estupefacte, li ha seguit les passes? es troba enfrontat a profunds dilemes morals, o abocat a insondables abismes existencials: a la soledat, a la incomunicació..., o partícip d´una àcida crítica social, o perdut en lúcides distopies, invasions subtils l´única finalitat de les quals es aniquilar la llibertat de l´individu. Els contes de Josep Font ?inclús aquells que, amb un to més amable, acaben arrencant-nos un somriure? sempre profunditzen, sempre ens fan reflexionar i sempre desprenen una aroma subtil i inefable que només ell sap crear. David Monteagudo
