El filósof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivéncies i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l´entorn. Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importáncia d´aquesta práctica per articular la seva activitat diária i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metáfora de la vida». - «Córrer és un exercici que m´omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de forÇa i de ganes d´existir. La primera paraula que associo a l´exercici de córrer és el mot alliberament.» - «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiéncia única que mai més no he tornat a viure.» Una reflexió sobre les vivéncies, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.