Quan en Thomas es desperta a l´ascensor, l´única cosa que recorda és el seu nom. Está envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat. Encantat de coneixe´t, cagafil. Benvingut a la Clariana. Més enllá dels imponents murs de pedra que s´aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.
