La distáncia que separa un personatge históric del seu mite és prima com un alé. En el precís moment en qué la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaÇ o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedá, el protagonista d´aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l´amant més sensible... En aquesta novel·la de lluites de llit i de llanÇa, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s´incorpora amb tota la carn i tota l´ánima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d´aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites. El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d´una espasa, com la corda fluixa d´acer esmolat per la qual avanÇa el personatge... fins que el meandre de la vellesa l´enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l´imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.
