Miquel de Palol és un dels autors més originals i prolífics de la literatura catalana. Ho certifica la seixantena de títols que abraça la seva trajectòria literària o la nòmina de guardons amb què ha estat distingida i reconeguda arreu la seva obra. Una obra, cal dir-ho, que abasta pràcticament la totalitat de les formes literàries, des de la narrativa de ficció fins l´assaig. Dies Claríssims de Síria ens retorna el Palol poeta. Una veu lírica que, des de la publicació de Delta (1973), ha anat consolidant la seva potència expressiva i el seu magnètic poder de seducció. El volum que el lector té entre mans n´és la prova. A través de l´evocació, Palol, ens ofereix la imatge lumínica i, il·luminadora, d´un món en decadència i runa;la imatge en descomposició de l´ésser en el no-res: De sobte tots els morts són un de sol. La mirada crítica del poeta encanona els fluxos de la vida, l´ofec del desprodigi, l´acarnissament del temps devastador. Versos que esbudellen la realitat i qüestionen el miratge del viure. I tot i així, la vida, gent, la vida blava, la diadema blanca de la llum mediterrània. L´origen que és final. El final que va ser origen.
