"Un volum on la mesura és un tema central, i on l´àmbit de significació d´aquesta paraula abasta tots els marcs de referència. Hi ha la voluntat de càlcul, de definir la magnitud que pondera l´abstracte i, al mateix temps, prudència, contenció, i un cert pragmatisme estoic del jo poètic que queda reflectit tant en la forma de dir com en el tipus de pensament que s´infereix del discurs. I és que hi ha una cosa que no podem perdre de vista: allò que computa aquest poemari no és estable. El càlcul longitudinal no s´esdevé al llarg dels dos punts extrems d´una cosa immòbil, ans al contrari, mesuren la variació de cada cop d´aire, tant si aquesta es produeix en forma d´ona sonora com si ho fa en la forma silenciosa de la respiració". (Del pròleg d´Àngels Marzo) .
