"Llegir David Castillo és com travessar de nit un pont en flames: t´il·lumina i, al mateix temps, t´obliga a continuar endavant. La poesia de David Castillo és compacta i dura, igual que ho és la terra per al vell enterramorts. No sobta que Julià Guillamon el consideri «el més jove de la generació de l´underground barceloní». I ho fa al pr.leg del seu segon llibre de poemes, titulat Tenebra (1994), i en aquest sentit no ha canviat res. Castillo, escriptor prolífic i proteïforme ?poesia, narrativa, articles, antologies, entrevistes, biografies, la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010), etc.?, és un ortodox de l´heterod.xia. Imprevisible. Sempre en zig-zag, com diuen que s´ha de fugir quan et disparen." (Del pr.leg de Josep M. Rodríguez).
