"Pel que es veu, hi ha una tradició popular antiga que diu que quan les embarassades parien una nena, el patriarca familiar responia a la pregunta ?Què ha sigut?? tot dient: ?ha estat cugula?. Cugula, doncs, era una paraula connotada de menyspreu i mal auguri. Si el blat és fèrtil, la cugula és borda. A diferència dels nois, les dones no servien pel treball al camp. Afortunadament, el poeta fa ús d´aquell mal averany per revertir-ne el sentit. No endebades el seu llibre està dedicat a la seva filla Lupe. La seva no és una cugula circumscrita a la dita popular. És identitat traspuada en els ulls i alhora reconeixement del gènere." (De l´epíleg d´Àngels Marzo).
