Assaig històric i literari que analitza la tradició espiritual europea a partir del plor i del fet de plorar, buscant la seva empremta en diversos autors que transiten per la literatura, la filosofia i l´art: des de Ramon Llull, Joan Lluís Vives i Santa Teresa de Jesús fins al pintor avantguardista Màlevitx. Publicat el 1979 a la revista Po&sie, aquest text inclassificable uneix les figures de santedat, cavallerositat i poesia. Com apunta Almudena Blasco al pròleg: Com és que brollen les llàgrimes, en nosaltres O bé, què indueix a forjar-les sigui la tristesa, sigui l´alegria en una inexplicable sensació límit Quan assumim les imatges neoplatòniques amb què es teixeix la trama més secreta, la menys comunicable, que mira d´explicar l´acte de plorar, ¿ens adonem de la relació que s´estableix amb els fets decisius que ens passen desapercebuts ¿O ens limitem a deixar que el cos respongui, avergonyit i incoherent, a allò que l´ànima no pot comprendre