El 1910, Santiago Rusiñol s´embarca en un transatlàntic en direcció a l´Argentina carregat de teles per vendre i amb la intenció de col·laborar en les representacions de teatre d´Enric Borràs a Buenos Aires. Des de les ribes del Plata, Rusiñol descriu l´ebullició de l´univers americà amb la festa de la seva ploma ir.nica i trempada, per. en aquests articles burlescos, que enviava a L´Esquella de la Torratxa, no només fa gala de la seva facilitat per la sàtira, sinó que també s´hi entreveu una fina capacitat per entendre el rumb que està prenent el món tot just iniciat el segle XX. Després de fer escala a Brasil, Rusiñol aterra a Buenos Aires, on es desenvolupa la major part d´un viatge que el durà a explorar La Pampa i a visitar ciutats com Rosario, Tucumán o Montevideo. Aquesta travessia és, amb diferència, la més llarga que va emprendre una de les principals figures del modernisme i de la qual en va sortir un dels grans relats de viatge de la literatura catalana.
