«Fins que no s´ha pintat un gris, no s´és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s´ha pensat el gris, no s´és filòsof». I aquest és el punt de partida d´aquest assaig de filosofia moral i política, però també d´estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l´art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d´un estat d´ànim, de la burocratització generalitzada, de l´ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l´època moderna.
