La poesia de Miquel-Lluís Muntané -també a L´ull i el sextant- és tersa, nítida, de pensament intrínsec i to confidencial;de personatges, descripcions i situacions inherents a la seva intimitat, que s´interrelacionen per tal d´anar construint un emplaçament ètic, un pam de terra on conviuen la vitalitat, el sentiment, l´esperança, l´exigència, la determinació, la severitat, l´alè espiritual i altres valors i compromisos pertanyents al camp del que en podríem dir el cristianisme no dogmàtic. I tot ensems ho fa amb intel·ligència, molta cura i amb reconeixement previ del camí que ha de transcórrer, moltes vegades partint d´una situació quotidiana vista o viscuda i amb certa freqüència des d´un paisatge que recorda i enumera amb tècnica de descripció naturalista i que detalla amb tota la fidelitat de la qual és capaç la seva memòria ajustadaa un estat anímic. Del pròleg de Jordi Virallonga.
