Oscar Wilde creia que el socialisme conduiria a l´individualisme. Però el seu concepte d´individualisme no és exactament com s´entén avui, en què alguns l´han fet sinònim d´egoisme i d´altres recepta d´autoajuda (No pots estimar els altres, si primer no t´estimes tu). De fet, als ulls de Wilde és la propietat privada la que destrueix l´autèntic individualisme, perquè no és alliberadora, sinó esclavitzant. L´home sota el socialisme ha de poder i saber realitzar-se, fer cas de les seves capacitats i posar-les a disposició del bé comú. El que és desitjable és la realització personal que, gràcies al socialisme, s´estendrà al comú dels individus i farà la societat més justa i feliç. L´assaig es va publicar en una revista el 1891;el 1895 en va sortir una edició no venal, i sense la referència al socialisme, pocs dies després de ser condemnat a presó. L´art enfront de la vida i la natura no ha de perdre les seves capacitats imaginatives, si es torna imitatiu perd la seva condició d´art. Aquesta tesi presideix La decadència de la mentida. La lucidesa més una bona dosi d´idealisme amb què enfoca els seus temes, fa dels textos de Wilde aquí recollits (un assaig i un diàleg) una meravella d´exposició argumental, que alhora permet la rèplica, cosa que deixa al lector tot de portes obertes on entrar i disputar, tot i semblar tancades. És la gràcia d´un polemista enginyós, el segell personal de l´artista com a crític.
