De quantes maneres diferents es pot escriure la mateixa hist.ria? Cinc? Deu? CENT? En aquest llibre, l´autor s´ha imposat fins a 116 construccions diferents. El punt de partida és simple, banal, amb un punt de surrealista i tot. Per què? Doncs perquè del que realment es tracta aquí és de jugar. De vegades forçant la gramàtica, d´altres, la sintaxi. A voltes parteix de figures ret.riques o bé de diversos tipus de text. Recorre també un ampli període temporal passant del català antic al rabiosament actual, gens normatiu. Sense oblidar la ideologia, el to o els camps semàntics que ens endinsen en terminologies diverses. De tant en tant, fins s´imposa algun repte particular (sense la segona vocal, amb cent paraules exactes...). El que importa de veritat és jugar, divertir-se... i que funcioni, és clar. I per què aquest joc? Doncs... Per què no?