«La culpa és sempre indubtable.» Amb aquesta premissa, l´oficial que dicta i executa sentències a la col.nia penitenciària condemna a mort tots i cadascun dels presoners, que ni tan sols saben de què se´ls acusa. Col·locats sota una màquina infernal que els escriurà la sentència a la pell, els condemnats patiran una mort lenta i dolorosa que ?segons explica l´oficial al viatger europeu que s´ho mira petrificat? és alhora una mort purificadora. A la col.nia penitenciària és un relat breu que Franz Kafka escriu al 1914, any en què esclata la Primera Guerra Mundial, mentre escrivia el malson judicial autobiogràfic d´El procés. La crueltat mecanitzada que descriu el seu protagonista i la seva passió per la mort organitzada ens recorden el passat obscur i recent de la humanitat europea durant l´Holocaust, per. també evoquen escenes contemporànies. Un relat, segurament el més cru de Kafka, que és absolutament vigent i que ens obliga a mirar cara a cara la part més fosca de l´ésser humà.
