El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l´estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l´aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l´estandardització, que reivindiquen l´empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d´altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S´observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l´estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l´adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.
