Potser ha arribat el moment d´aturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d´ell i d´una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l´imperi de la tècnica, sempre àvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens d´informació però mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i l´arrogància dels dogmatismes, filosòfics o religiosos, Joan-Carles Mèlich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i l´ambivalència del món, també als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perquè cal que ens afanyem a rescatar un sentir, fràgil i precari, però no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i l´hostilitat del temps present.
