Tan bon punt algú comença a trobar-se malament a la llibreria, sempre n’hi ha alguna que diu: “ja t’has pres el gingebre?”. No falla. Abans fins i tot de buscar un mocador o oferir un caramel, apareix la recomanació estrella de la casa. La infusió de gingebre amb llimona, segons la tradició no escrita de l’equip, serveix per a tot: refredats, goles irritades o dies amb poca energia.
Quan vaig arribar a Índex Books aquest setembre em semblava que n’exageraven el potencial sanador. Observava amb certa distància aquell entusiasme gairebé ceremonial al voltant dels termos d’infusions. Pensava que seria una d’aquelles costums boniques però simbòliques, més afectives que eficaces. Però després de provar-ho diverses vegades (primer per curiositat, després per necessitat) no vaig poder fer altra cosa que rendir-me a l’evidència.
Com tota bona recepta casolana, les mesures són a ull. Esmicolem un tros gran de gingebre pelat en un litre i mig d’aigua bullent. Ho deixem un màxim de cinc minuts (si ho deixes més, pica). Ho retirem del foc i hi afegim el suc de mitja llimona gran i mel al gust. Cadascuna en té la seva versió. Cap no és exactament igual i totes funcionen.
Potser ens deixem portar pels nostres propis biaixos de confirmació per continuar creient a ulls clucs en el nostre miraculós te de gingebre. Potser part del seu efecte és en la pausa, en la calor o en la companyia. El gingebre, sense proposar-s’ho, acaba sent una excusa per aturar-nos uns minuts i cuidar-nos les unes a les altres entre llibres.
Per això, quan va arribar a les nostres mans 101 usos increïbles del gingebre, vam sentir que el llibre s’havia de quedar. No va ser una decisió gaire racional: simplement ens va fer il·lusió trobar un volum sencer dedicat a aquest ingredient que tantes vegades apareix en les nostres converses. És un d’aquells llibres amables, perfectes per regalar o per tenir a prop a la cuina.
El llibre forma part d’una col·lecció de Susan Branson que també explora els usos d’altres aliments com la cúrcuma, l’all o l’àloe vera. Són títols senzills, pràctics i plens de petites idees que connecten amb sabers quotidians. Ens agraden perquè no pretenen imposar veritats absolutes, sinó despertar la curiositat i recuperar aquest coneixement domèstic que passa de mà en mà.
Així que si algun dia passes per aquí amb la veu presa o simplement amb ganes d’alguna cosa calenteta, probablement algú et preguntarà el mateix que ens diem entre nosaltres: ja t’has pres el gingebre? I potser, després de llegir aquest llibre, entendràs per què hi insistim tant.
