Imagina´t l´Aram, que a dins hi té tot un món d´ombres i abismes i precipicis. Imagina´t la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina´t el pare, que mai no hi és. Imagina´t la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina´t una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina´t els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina´t la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina´t un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina´t la vida quan s´encalla i se´ns fa fang a sota els peus. Imagina´t la mort, que és líquida com l´aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por.
